Alan Brooke

Sir
Alan Francis Brooke,
1r Vescomte Alanbrooke

El General Sir Alan Brooke com a CIGS (1942)
Nom original	(en) Alan Brooke, 1. Viscount Alanbrooke
Biografia
Naixement	23 juliol 1883 Banhèras de Bigòrra (França)
Mort	17 juny 1963 (79 anys) Hartley Wintney (Anglaterra) (en)
Sepultura	Hartley Wintney (en)
Constable of the Tower (en)
1950 – 1955 ← Archibald Wavell – Henry Maitland Wilson →
Cap de l'Estat Major Imperial General
1941 – 1946 ← John Dill – Bernard Law Montgomery →
Membre de la Cambra dels Lords
valor desconegut
Dades personals
Altres noms	Brookie
Formació	BP Reial Acadèmia Militar de Woolwich
Activitat
Lloc de treball	Londres
Ocupació	militar, polític
Activitat	1902 – 1946
Membre de	Societat Zoològica de Londres
Carrera militar
Lleialtat	Regne Unit
Branca militar	Exèrcit Britànic
Rang militar	Mariscal de Camp
Comandant de (OBSOLET)	Escola Reial d'Artilleria (1929-1932) 8a Brigada d'Infanteria (1934-1935) II Cos (1939-1940) CIGS (1941-1946)
Conflicte	I Guerra Mundial II Guerra Mundial
Altres ocupacions	Lord Alt Condestable d'Anglaterra President de la Societat Zoològica de Londres (1950-1954) Vicepresident de la Reial Societat per a la Protecció d'Ocells
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Leeds MS 1777
Altres
Títol	Viscount Alanbrooke (en) (1946–1963) Baron Alanbrooke (en) (1945–1963) Vescomte
Cònjuge	Benita Blanche Pelly (1929–) Jane Richardson (1914–)
Fills	Thomas Brooke  () Jane Richardson Kathleen Benita Brooke  () Benita Blanche Pelly Rosemary Brooke  () Jane Richardson Alan Brooke  () Benita Blanche Pelly
Pares	Victor Brooke   i Alice Bellingham
Premis Cavaller de la Lligacama Gran Creu de l'Orde del Bany Gran Creu del Reial Orde Victorià Orde del Servei Distingit

El Mariscal de Camp Alan Francis Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke KG, GCB, OM, GCVO, DSO (23 de juliol de 1883 - 17 de juny de 1963) va ser un comandant superior de l'Exèrcit Britànic. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial General durant la Segona Guerra Mundial, sent promogut a Mariscal el 1944. Com a President del Comitè de Caps d'Estat Major, Brooke va ser principalment conseller militar del Primer Ministre Winston Churchill, i és vist com un dels principals arquitectes de la victòria dels Aliats el 1945. Després de retirar-se de l'exèrcit serví com a Lord Alt Conestable d'Anglaterra durant la coronació de la Reina Elisabet II el 1953. Els seus diaris de guerra van atraure l'atenció per les seves crítiques cap a Churchill, així com pels punts de vista de Brooke sobre d'altres figures capdavanteres de la guerra.